D’acord, han passat 100 dies des que els nous governs varen prendre possessió a les institucions de les illes, que és el moment que tenen assenyalat amb fosforescent tots els caps de premsa per justificar el seu sou i treure els consellers, regidors i directors generals de torn a fer balanç de la nova gestió, la nova il·lusió de tots: haver d’aixecar un nou projecte gairebé de zero perquè els anteriors ho havien esbucat tot, no hi ha pressupost, etc. Traducció, i amb accent texà que sona millor: “estamos trajando en ellou“. Com que la nostra concepció del periodisme ens impedeix anar a rodes de premsa si no hi ha menjar gratis, a 40PUTES hem recopilat les opinions d’un grapat de personatges del sector cultural, a veure què els sembla tot. En general: tampoc no hi ha hagut tants canvis, encara que almanco aquests escolten i no fan cares rares, com si s’haguessin menjat un bessó pelut, quan senten la paraula cultura. També hi ha un parell d’hòsties fines (i merescudes, encara que, òbviament, no coincidim amb tot el que diuen tots). En tot cas, n’esperàvem més i la gestió cultural ens desperta alguns dubtes. Que sí, que de vegades ens prenem dues birres de més i ens sembla tope d’emocionant i ens posam a debatre sobre el tema, però en el fons sospitam que tot això només ens importa a quatre, així que, en una decisió que esperam que prest sigui imitada per la premsa seriosa, hem decidit il·lustrar les opinions d’algunes de les persones més llestes, mereixedores d’atenció i interessants d’això de la cultura amb fotos i gifs de moixets especialment psicotròpics robats de Google Images. Bon profit.
Pere Terrassa (promotor, Runaway/Fira del Disc)
“Crec que és prest per valorar a nivell autonòmic; a nivell local molts d’ajuntaments ja han tingut canvis molt importants i positius com per exemple a Alaró o a Bunyola. A Palma crec que també hi trobam petits canvis positius. En general, la manera d’escoltar el programador i el major coneixement de la matèria. Les ganes de fer coses noves o recuperar-ne de velles. En tot cas, tot passa per la col·laboració de les institucions amb els professionals que saben de què xerren, tant externs com funcionaris qualificats, que també n’existeixen. Es traca de creure en la cultura de veres i potenciar-la a través d’accions programades i amb futur a llarg termini”.
Joan Andreu (promotor, Pecan Pie)
“Definitivament hi ha un canvi que per ara l’he percebut quant a receptivitat i comprensió en el sentit cultural de les propostes que feim des de Pecan Pie. Crec que també valoren la diversificació i no el monocultiu i estan molt més oberts a la música popular/contemporània i no tant a la ‘haut culture’ (òpera, clàssica, sacra…). En tot cas, trob a faltar una cosa molt important, fonamental des del meu punt de vista de promotor: decisions. Les bones paraules han de traslladar-se a compromisos ferms perquè els programadors poguem llençar-nos a posar en marxa les propostes”.
“Les polítiques haurien d’anar orientades cap a ajudar les propostes més arriscades, que sorgeixen del teixit ciutadà, associatiu i que amb una mica d’empenta no cal que visquin sempre al límit de l’harakiri. I apostar per les coses, tornem a lligar joventut, música i cultura. Tornem a fer un concurs de pop-rock por todo lo alto. Amb fons raonables ben invertits es poden fer coses molt maques i no costen com un Palau de Congressos”.
“Com a resum diria que la gestió de l’anterior govern va ser nefasta. Crec que hi ha hagut coses realment nocives com “turisme i cultura”, “cost zero”, “cultura rendible”. Com a conseqüència la vida cultural ha estat un erm darrerament. Després de molt lluitar aconseguies una propina. I un esment especial es mereix el Consell de Mallorca que va deixar amb el cul en l’aire a molts programadors culturals. Una punyalada en tota regla en el sagrat nom de la crisi financera. Un responsable de l’esmentada administració em va dir si volia que llevassin els diners dels menjadors socials per poder organitzar concerts de rock. Què respons a això? Un adéu i ja està. Un zero”.
Eduard Reig (programador, La Red)
“Crec que tot i que encara és aviat per fer-ne judici, personalment espero bastant més del que he vist fins ara tot i que hi ha hagut pocs canvis. Més bé han estat fins ara canvis de noms, de figures, de cromos, en definitiva, però a nivell operatiu no veig de moment canvis significatius. L’excusa és la de sempre, que els anteriors han deixat la caixa buida, però el ciutadà en comença a estar una mica fart d’excuses. Potser he trobat un poc a faltar major empenta de sortida. Vam tenir un parell de reunions abans de les eleccions, i com era d’esperar, malauradament, un cop al govern, la comunicació de moment és nul·la”.
“Crec que la gestió cultural de la illa l’ha de dur una comisió de professionals del sector amb un arbitratje polític darrere, per no entrar en guerres personals segons els interessos i negocis de cadascú. Venim d’un anys d’una gestió dolenta. Poc participativa, molt sectària. Els de sempre amb el de sempre. Això és el que hem viscut durant els darrers anys”.
Max (dibuixant)
“Crec que encara no s’ha notat res. Els projectes culturals han de menester un temps més o menys llarg de gestació i desenvolupament. Tot el que hem vist en aquests mesos són encara resultats de la gestió cultural de l’anterior govern. De moment tenim les declaracions d’intencions dels nous responsables polítics i una aparent predisposició al diàleg i el consens amb els sectors implicats (però què menys que això, no?). El to d’algunes declaracions de la consellera de Cultura m’ha semblat ben diferent de l’habitual en els polítics i això ja és positiu. Falta el de sempre, una aposta “forta” de principis (i per tant de pressupost) per part dels governants en el sentit que la cultura ha de ser alguna cosa més que tradició, decoració i embelliment o activitats recreatives (que també ho és, tot això). Bàsicament, pens que s’ha de donar suport a la creació: beques, beques i beques! I també escoltar els creadors i conèixer les seves necessitats. I també prioritzar propostes poc convencionals i arriscades. En aquest sentit m’horroritza un poc que la tria d’actuacions musicals de la revetla de sant Sebastià es vulgui fer per votació popular. Què volen, que tinguem els 40 principales, tots ells, un darrere l’altre a totes les places de Ciutat?”
“Quant a l’anterior govern, no es pot dir que hi haguessin unes línies mestres coherents sobre la cultura (a part de carregar-se la llengua, és clar). Per tant, tot va ser molt irregular i un poc a l’arbitri de cada responsable concret. No conec gaire bé les problemàtiques de cada sector, però pel que fa al meu, el còmic, sí puc dir que l’IEB les va entendre bé i va donar un suport adeqüat”.
Ata Lassalle (dibuixant de còmic i editor)
“Procuro vivir tan de espaldas como me es posible a los gobiernos. No tengo ni puta idea de lo que está haciendo este gobierno en política cultural ni de lo que hizo el anterior. De hecho no sé cuándo acabó uno y empezó el otro. Las políticas culturales acostumbran a tratar de esquivar los problemas de base. La falta de tejido pretenden disimularla con ayudas y subvenciones que crean un falso panorama de “artistas” afines. Dando pie a un numeroso grupo de creadores y dinamizadores que toman las decisiones sobre cómo materializarán sus proyectos en función de si así tendrán más opciones de pillar. Esto contribuye a fabricar unos productos ramplones que cumplen todos los requisitos oficiales y que dinamitan el sentido mismo de la cultura. Cero
agitación. Cero reflexión. Cero movilización. Esta misma ramplonería no atrae a nadie, haciendo imprescindible para la subsistencia del sector, las ayudas, certámenes y subvenciones, cerrando así un círculo de manipulación, y convirtiendo a los gobiernos que destinan mayor partida a las ayudas, en los buenos. Lo que debería hacer un gobierno es facilitar, favorecer y fomentar la oferta. La gestión del CAC Ses Voltes sería un ejemplo en ese sentido”.
Joan Miquel Morey (Norma Còmics)
“Fins ara a nivell local (Palma), insular i autonòmic la valoració és positiva. Es noten els canvis en la sensibilitat, l’empatia, el coneixement cultural i estratègia. Però es troben a faltar recursos econòmics. Com diria el patró de velomar Joseramon, herència rebuda. A la llarga apostaria per polítiques culturals i intervencions transversals i sociabilitzar els fets culturals i artístics”.
Salvador Oliva (actor, director i dramaturg)
“A nivell cultural em fan un poc de por les propostes populistes que estic escoltant darrerament: enquestes, demanar opinió a la ciutadania… Em sembla amateur i veig certa dosi de desconeixement del tema. Esper que no sigui desidia. L’esquerra no es pot permetre donar l’esquena a la cultura. Sinó no és esquerra. Sí hi veig un canvi, primer en l’escolta i les bones intencions. Però si no hi ha gestors culturals o no se’n cerquen, no avançarem. Les línies artístiques a curt, mig i llarg termini són necessàries i encara no n’he sentida cap ni una. Les bones intencions queden en paraules, és a dir; en res. Esper equivocar-me. Està clar que si el comparam amb el genocidi cultural que va promoure el Führer Bauzá, ara és un paradís. Però no ens podem comparar amb la idea de cocarrois, sobrassada i sevillanes que proposava en Joserra i el seu partit. Hem de ser seriosos; com si estàssim al segle XXI en una país europeu, idò això!”
“Quant a les arts escèniques, pens que el Teatre Principal és com una broma constant. Si no estam preparats per fer una feina, no la feim i gràcies per l’intent, però adéu! El circuit teatral torna a estar en mans inexpertes. Els teatres públics necessiten suport econòmic per poder programar i tenir-lo en condicions. Si jo fos un representant polític de la cultura estaria empegueït que el Micro Teatre i el Teatre de Barra siguint de les poques ofertes de feina remunerades del sector. O bé, n’estaria satisfet si volgués acabar amb el teatre”.
Joan Fullana (director, dramaturg i actor)
“La meva sensació és bona, de bones intencions, de propòsits interessants i molt més oberts de mires… però la realitat és que, en gestió pròpiament dita, veig poca acció. És una sensació contradictòria: pens, i vull creure, que es fan i es faran coses interessants, però en realitat no les veig… només les imagín! Però bé, ara per ara encara hi confiï. Necessit fer-ho per no entrar en còlera o tallar-me les venes. Trob a faltar reunions sectorials, taules rodones, xerrades, conferències amb especialistes… que aquesta voluntat de diàleg que dic no es remeti, simplement, a fer reunions de mitja hora als despatxos, sinó que ens asseguem tots, polítics, gestors, funcionaris i gent de la cultura, i parlem, treballem, discutim, ens insultem, ens engatem si fa falta… potser de tot això en surt una mica més de comprensió de la situació real, una mica més de respecte i admiració entre nosaltres… no fa falta creure el dogma que la cultura és necessària. S’ha de veure que realment ho és”.
“Des del sector teatral necessitam una aposta clara i decidida. És imprescindible trobar la manera de treure profit, d’una vegada per totes, a totes aquestes infraestructures, moltes infrautilitzades, que hem heretat. Necessitam suport a la producció i suport a la distribució, però, sobretot, suport a la creació. És imprescindible una major confiança i aposta pels nous creadors, que són moltíssims (no debades, tenim una escola d’arts escèniques que cada any treu una dotzena d’actors directament a l’atur), i amb les noves tendències. Suport a la creació contemporània, a la investigació, a tot allò que no és rendible econòmicament, però que genera pensament i ajuda a evolucionar l’art”.
“Necessitam, d’una vegada per totes, un Teatre Principal que sigui el centre dramàtic de referència de Mallorca. Un buc insígnia amb una línia clara i contundent. Però necessitam, sobretot, que se’ns deixi fer feina. Que l’administració deixi de ser un impediment, i passi a ser un suport”.
Agnès Llobet (actriu i poeta)
“Jo en faria una valoració ben expectada, però “en espera”. Tenc la sensació que en el camp cultural, els equips pertinents, tenen bones intencions de treball, però una proposta poc elaborada en profunditat, avui dia. Prioritzar les accions en qüestió d’educació i llengua era imprescindible. Però desig que no retardi les accions que també es necessiten amb caràcter urgent en matèria cultural: investigació artística, gestió d’espais públics, beques d’estudis, revisió de les plataformes i sistemes de producció, recuperació del teixit escènic, etc. He trobat a faltar un programa cultural més desenvolupat, una línia d’intencions artístiques més concretes, més valentes. Que la paraula “participació” no es converteixi en un parany que retardi, distorsioni i difumini l’execució d’unes accions institucionals clares, compromeses i contundents que es necessiten urgentment per reconstruir el teixit cultural de les Balears; avui dia devastat i enquistat. M’agradaria que les polítiques culturals tenguessin en compte diversos aspectes; entre ells, treure un concurs per projecte artístic i no únicament per mèrits, per la gestió del Teatre principal de Palma; contrarrestar les limitacions de la insularitat en matèria d’intercanvi; crear una borsa de residències artístiques per a la investigació i la creació artística; pressions a nivell nacional per a la reducció de l’IVA cultural i per a la regularització del règim d’artista per aconseguir drets bàsics del treballador (cotització, vacances, baixa per maternitat-paternitat, etc.); i conformar una empresa pública que possibiliti als artistes la seva contractació i facturació del seu treball, ja que el teixit de producció no pot donar cabuda al volum d’artistes que hi ha, ni el volum de feina permet afrontar les despeses que suposa el règim d’autònom”.
Sergio Rigo (poeta)
“He echado mucho en falta el Ciutat de Palma con sus modalidades en castellano. Me parece muy bien que un gobierno tenga que defender la lengua autóctona y todo eso, pero creo que los que escribimos en castellano también tenemos derecho a un premio como el Ciutat de Palma. Además de que parecen niños en un colegio cambiándolo con cada nuevo gobierno, si está el PP lo hacemos en castellano, si está el Pacte sólo en catalán. Me gustaría que la legislatura estuviera enfocada a proyectar el potencial artístico de las Baleares hacia fuera y hacia dentro”.
Pau Vadell (poeta i editor)
“Es nota un canvi de sensibilitat, predisposició i ganes. Fins ara només han pogut dur a terme petits detalls com per exemple els Premis Ciutat de Palma en català (tot i la dolentíssima o inexistent promoció). Cal consolidar els sectors i projectes més reeixits amb pressupost. Donar una empenta a les biblioteques i dotar-les de material, de llibres d’aquí. Falta urgentment posar en marxa el projecte Casa Museu Blai Bonet i personal per estudiar el seu llegat, encara sense un inventari consultable”.
Àngel Terron (poeta)
“L’actitud em sembla possitiva. Es parla per exemple de fer una Cinemateca que fa molta falta al meu parer. Basta veure l’èxit de les projeccions dels films clàssics a l’Augusta o al CineCiutat, però cal concretar. Potser falten més idees innovadores. I més suport a coses que ja es fan com als festivals de música, lectures poètiques, tertúlies sobre llibres de poesia o novel·la (Club de Lectures), grups teatrals i musicals, corals, dansa… M’agradaria una pàgina d’internet ben feta on s’anunciassin totes les activitats culturals del dia, això implica discriminar per qualitat: no la pot fer un misus qualsevol. Potenciar els editors creatius, que a voltes són els més petits, si parlam de poesia. L’espera major és que la gent normal s’implicàs, llegís, assistís al teatre, al cinema, passejàs per les bones exposicions de galeries i centres culturals. Crec que la cultura no la fan els polítics, la fa la gent del carrer amb seny. El polític cal que seguesqui la sendera que marca el poble. El que sí pot fer el polític és bona feina amb els museus, biblioteques, etc. També reivindic la cuina com el vuitè art. Crec que és molt important donar dignitat a la feina creativa, no sempre es valora com es mereix. I a voltes fer això no té grans o cap implicació econòmica. Per exemple el fet que la presidenta Armengol assistís a l’ estrena de Quan venia l’ esquadra de Xesca Ensenyat amb aquesta meravellosa actriu que és na Catalina Solivelles és un bon exemple: sols pagant una entrada del seu peculi el polític deixa un tag de cortesia emocionant”.
Pilar Rubí (comissària d’art)
“M’inspira confiança el savoir faire de la nova directora general de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Francisca Niell. Crec que la coordinadora general de Cultura, Noemí Garcies, pot posar seny i criteri pel que fa a qüestions com les festes de Sant Sebastià, per posar un exemple. A nivell autonòmic, encara no sé molt bé quin coneixement té de la realitat cultural una consellera de Menorca que ha viscut a València. Haurem d’esperar… M’he alegrat dels canvis que suposen la derogació de la Llei de Símbols, la paralització del projecte de Ses Fontanelles, o que el català sigui novament un requisit per treballar en l’Administració però en el camp de la cultura pens que no hi ha hagut, fins ara, mesures que s’hi puguin equiparar. Segurament cent dies són pocs per avaluar equips de govern que s’acaben de formar amb perfils més aviat tècnics i menys polítics, i a més, hi ha la qüestió pressupostària. El partit que se’n va, sempre deixa el calaix buit. Potser trob a faltar més celeritat i capacitat de decisió. Esper que aquest nou pacte tengui operativitat”.
“M’agradaria que no es demonitzi des del sector públic l’àrea de les arts plàstiques i visuals, després de saber algunes notícies desafortunades sobre la gestió de l’IEB, per part de l’executiu anterior. Hi ha molt per fer, tant per promocionar la creació que es fa aquí a nivell local, com per projectar-la a l’Estat i internacionalment. És una assignatura pendent que ningú ha sabut vehicular encara. En aquest sentit, hi ha una falta de criteri i una manca de personal tècnic especialitzat a l’hora de concedir ajuts, subvencions o de donar llum verda a projectes. En aquesta legislatura veurem canvis en la direcció dels espais públics difusors de l’art contemporani (Solleric, Fundació Miró, etc.). En els comitès per a la selecció, seria convenient que hi hagués experts i no polítics. I una vegada tenguem nous responsables, hi hauria d’haver un diàleg entre els espais públics i els privats, de cara a una bona coordinació de funcionament i programació. Per altra banda, s’hauria d’ajudar a enfortir el teixit artístic local. Per fer-ho es podria començar per abandonar les males pràctiques des d’algunes institucions, que no paguen la feina als artistes i als comissaris”.
Ian Waelder (artista)
“Me encantaría que los políticos o gestores culturales se subieran a un avión y se pegasen un pequeño tour por Europa (o a Madrid y Barcelona mismo) para tomar nota de cómo funcionan otros centros de arte y qué tipo de profesionales los dirigen. Ha faltado gente con criterio en los altos cargos que pueda entender las necesidades de los artistas y otros agentes del sector y cómo promocionar lo que se hace aquí conectándolo con agentes de fuera. Espero que eso cambie en esta legislatura. En Mallorca falta un centro artístico de referencia con proyección internacional y Palma tiene los ingredientes necesarios para lograrlo, pero es necesario traer gente con experiencia y estrategias para conectar al público con el arte contemporáneo. También diría que falta una plataforma de calidad que sirva para promocionar de manera eficaz lo que hacen los artistas de las Baleares, reemplazando el Art Jove y dejando a un lado el formato de certamen siendo algo más colectivo y horizontal que también pueda ser educativo para las nuevas generaciones de artistas de las Islas. Y por supuesto que se preocupen de aplicar el Código de Buenas Prácticas en las instituciones”.
Tolo Cañellas (comissari d’art)
“Estan treballant en el tema, he assistit a diverses reunions que han convocat amb el sector, per veure que fa falta. Ara a veure si prenen bona nota”.
Marc Peris (Soma) (artista)
“Encara no he vist gaire cosa, però la Nit de l’Art fou la mateixa pantomima de sempre només que amb el monopoli brutal de les galeries i el show dels hotelers. Pitjor encara que abans. No entenc que es pretenia. L’únic destacable fins ara és la col·laboració entre la regidoria de model de ciutat i Cultura, però a nivell material encara no s’ha fet res. Se suposa que han de fer coses interessants, pel que hem xerrat quan estaven a l’oposició, encara que ara tot va moooolt a poc a poc. Quant a projectes, cal facilitar les intervencions de gran format, posar els mitjans i permisos per fer-les, caldria fer algun festival a Palma que fos referent en street art, la ciutadania ho demanda. I s’hauria de fer promoció exterior dels artistes d’aquí, hi ha milers de festivals d’street art al món i l’IEB hauria de començar a moure el tema com ho fa en altres disciplines. Encara seguim en l’underground i això no és el que se’ns havia dit. A nivell creatiu, crec que s’ha de fomentar el que funciona, com el CAC Ses Voltes”.
Elisenda Farré i Javier Vellé (Comerciants de Núvols)
“D’aquí a tres mesos ja s’hauran aprovat els pressupostos i se sabran les línies de feina que es podran dur a terme. Per ara, ens sembla adient veure aquests inicis amb certa prudència en les valoracions i, sobretot, una mica de crèdit per al que vindrà. Calen elements d’autèntica transformació, tant en la gestió com en les formes, perquè no podem pensar que la gestió dels recursos públics en cultura consisteixi només a fer-nos selfies en inauguracions i publicar-los a les xarxes. El món de la cultura necessita una transformació de les seves relacions i dependències amb les institucions. Caldria aprofitar el context de “crisi econòmica”, de les noves maneres de gestió, de projectes culturals que han sorgit els darrers anys per generar altres dinàmiques més proactives entre tots els agents implicats en la cultura. El més urgent és constituir els consells ciutadans de la cultura com a espais de treball, decisió i transformació, i que aquests siguin els que regulen l’acció pública sobre la cultura, i no els polítics o funcionaris”.
Javier Pachón (gerent de CineCiutat)
“De momento, nos hemos encontrado con buenas intenciones que, tras el periodo de gracia de la “fase de asentamiento”, hay que ver si se concretan. ¿Qué me gustaría? Aun a riesgo de sonar Truebista (sería un orgullo), que nuestros políticos mirasen a Francia e hiciesen caso a Berlanga (“lo que necesita la ley del cine no es un legislador, sino un traductor de francés”). O, si las miras no nos llegan tan lejos, quedarnos en el País Vasco (ejemplo de que al sur de los Pirineos y en el mismo contexto económico, otras respuestas son posibles). Ambos lugares ejemplifican una visión muy práctica (en el sentido más positivo) de la cultura: un valor social y -en este tiempo de proclamas populistas sobre recortes y anti-recortes- un motor económico. En este sentido, en cuanto al sector cinematográfico pienso en dos cosas: el desarrollo de una buena Film Comission (sea regional o insular -miremos a Canarias); y el apoyo a producción y exhibición en Baleares (con su consecuente distribución) para mejora de infraestructuras y creación de programas para el desarrollo de audiencias”.
Lluís Ortas (director de cinema i productor en Cinètica)
“És massa prest per evaluar, crec. Sí, he notat un canvi en el tracte i en la proximitat. Però he trobat a faltar més decisió, més rapidesa, s’ha de fer molta feina i 4 anys no seran prou. M’agradaria que les polítiques culturals s’orientessi cap a la captació i educació del públic. Quant a l’àrea audiovisual, esper que IB3 compleixi la legalitat i dediqui el 6% al cinema”.
Javier Pueyo (director de cinema)
“Creo que es un poco pronto para realizar una valoración real, pero quiero ser positivo al respecto. Como miembro de ACIB (Associació de Cineastes de les Illes Balears) he podido asistir a varias reuniones con el sector audiovisual, y la sensación que tengo es que se nos pretende apoyar. Desde mi punto de vista, lo más urgente es que mejoren las condiciones laborales para los trabajadores autónomos. No olvidemos que una gran parte de las personas que se dedican a la cultura lo son y, con las condiciones actuales, es prácticamente imposible trabajar con dignidad”.
+++
La majoria de feina la va fer Elena Vallés. En Joan Cabot va fracassar estrepitosament intentant aconseguir l’opinió d’una mostra més representativa del sector musical, que està clar que no espera gaire cosa (bastant intel·ligentment).